Existint

Existint, que no és poc.

Pots desaparèixer, però no deixes d'existir. Tu, jo, tots els sentiments passats i els llocs visitats. Els moments, tots, dels que tantes vegades n'hem xerrat.
Ara no sé on ets, què fas, què penses ni què vols, existeixes, sobrevius. D'aquí cap allà, vas i vens sense saber d'on ni cap a on. Mires l'horitzó i et veus reflexat, petit i borrós, amb la mirada perduda, cercant el que has perdut o perdent el que vols trobar.

Li encanta cridar

Sempre cridava el mateix en el mateix lloc i al mateix. Tot en un petit moment sense tenir gaire temps. Després, tornava a marxar enretirant-se els cabells de la cara mentre el vent li intentava dir que s'aturés i escoltés, però a ella li era igual. Era com si portés una careta insonoritzada amb la imatge que sempre havia desitjat ser: blanqueta de pell; amb els cabells llargs, despentinats però recollits; ulls clars i llavis carnosos i vermells que deixen empremta per allà on besen. Voldria enamorar i a la vegada fer sofrir per donar plaer. Tal volta com li ha succeït a ella.

Cada dia després de cridar sense saber ben bé per què, jurava que no ho tornaria a fer i que canviaria, reia i partia feliç, potser enganant-se a ella mateixa, potser enganant al món, perquè ja era com volia ser.

No hay nada mejor que hacer que perder el tiempo

Dormir, pensar, jeure, somiar, escoltar, mirar, observar, relaxar-se... no hi ha res millor que fer que perdre el temps, seure a terra, mirar l'infinit, l'horitzó, notar el vent a la teva cara i amb els ulls clucs qui tens al costat, pensar en el que has fet o en el que faràs.

Pim pam pum

Cinc minuts de pim pam pum que em posaren per un moment sa pell de gallina. Un altre cap de setmana d'avió i d'aquí cap allà. Un llit diferent, gent diferent. Tradicions, menjars i beures. Falles, mascletàs, paelles i cerveses i cubates. Un bon cap de setmana.

Escapadeta a London

Ja fa una setmana que he tornat. No és que m'hagués perdut per s'"undergrund" ni m'hagués atropellat ningú per no fer cas al terra quan em deia "look right" o "look left", simplement no havia tengut temps, i per rematar, els meus accidents neuronals no deixaven d'estampar-se contra el virus del grip.


El viatge molt bé, i he arribat a una sèrie de conclusions: no en tenc ni puta idea d'anglès, alguns guiris també van per allà amb xancles (faltaven els calcetins) tot i fer un bon fred, els museus són gratuïts, les cerveses són grosses, els pounds cars, els "paquis" tenen "very good room", tenc uns cabells guapos (això em varen dir pel Soho), al Ministry of Sound els falten dos mesuradors d'alcohol, els espanyols som una plaga, sa gent va de cul, a Anglaterra també hi ha platges però s'aigua té un altre color, com es menjar de ca teva no hi ha res...

Sempre Rubianes

"A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás"

Tot un senyor "actor galaico catalán..." ens ha deixat, si sa gent tengués una mica del seu humor intel·ligent i de la seva ironia el món aniria molt millor, i sobretot seria molt més divertit.

Esperança

Reposant al costat d'un homenet vermell poc simpàtic, al que dóna l'esquena, subjecta la seva bossa i el mira fixament. Pensa en tot el que ha de fer, en tot el que té apuntat a la seva agenda, però la té en blanc, perquè sota aquelles tapes color carabassa no hi ha res apuntat, no sap el que vendrà, el que farà, només que aquell homenet vermell i poc simpàtic cobrarà esperança, encara que després la pugui tornar a perdre.